Can Quadras
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Construcció | 1883 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sabadell (Vallès Occidental) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 22 febrer 2017 | |||
| Id. IPAC | 27817 | |||
.JPG?lang=ca)
Can Quadras és una antiga filatura d'estam de Sabadell, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]Té el seu origen en la filatura d'estam de Tomàs Coma, establerta el 1842 al barri del Raval de Barcelona,[2] i que el 1845 va obtenir la Creu d'Isabel la Catòlica a l'Exposició de Madrid, guardó confirmat a la del 1850.[2] El 1860 es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona, on va obtenir els elogis del cronista Francisco Orellana,[3] i també a la de París del 1867.[4][2] Tomàs Coma va morir el 21 de febrer del 1869,[5][2] i l'empresa continuà sota la denominació Hereus de Tomàs Coma, que participà a l'Exposició de Barcelona del 1871 i a la de Viena del 1873, on guanyà una medalla al mèrit pels seus estams.[2]
El 1876, amb la sortida dels descendents directes del fundador, es diria Quadras, Feliu i Cia, dirigida per Manuel Feliu i Coma (1833-1888),[2] i a la seva mort pel seu fill Josep Maria Feliu i Ferrer, enginyer industrial, que patentà un sistema de tòrcer el fil de llana.[2] La producció es va traslladar a Sabadell, primer al Vapor Badia i, després, a l'ermot de Sant Oleguer,[2] on el 1881, l'enginyer industrial Narcís Nunell va contractar la construcció d'una nova fàbrica, acabada el 1883.[6] El mestre d'obres fou Marc Manich i el director, el senyor Jenny. Consta que hi havia 9 selfactines, 2 màquines de retòrcer, 11 bobinadores, 12 cardes i una màquina de vapor de 100 CV de potència.[6] El despatx es va establir al carrer de Trafalgar, 26 de Barcelona.[7][2]
El 1893, la companyia es va convertir en una societat personal de Josep Quadras i Prim (Vic, 1822-Barcelona, 1901), que en tenia el 65% del capital (800.000 pessetes), mentre que la seva esposa Maria Feliu i Coma en tenia el 32% (396.000 pessetes).[2] Després de la mort de Josep Quadras, l'empresa es diria Societat Anònima Successors de Quadras i Prim,[6] dirigida per Ramon Picart i Felip.[8]
Descripció
[modifica]L'edifici de producció es va resoldre a partir de la repetició d'un mòdul de 7 m d'amplada, amb coberta a dues vessants –el del nord vidrat per aconseguir la il·luminació natural de l'interior– que cobria una gran superfície estesa en les dues direccions ortogonals. El procediment s'acostava al de dent de serra sense arribar-hi, i seguia linealment precedents francesos. Al sud i a l'oest, aquest sistema quedava limitat per dues naus convencionals, amb la caldera situada al centre de la de migdia. La casa del director, aïllada davant d'aquesta façana, també és del primer moment. La nau no va ser mai ampliada, i les necessitats creixents d'espai es van anar resolent amb edificis independents al seu entorn. Avui està molt compartimentada.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Vapor Can Cuadras i Xemeneia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Cabana, 1992.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa y descriptiva de la Exposición Industrial y de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 214-215.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 24-01-1867, p. 750.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-02-1869, p. 1690.
- 1 2 3 Masvidal i Salavert, Agustí; Alsina i Giralt, Joan. Els molins del riu Ripoll. Sabadell: Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, 1988, p. 64-65. ISBN 84-404-1116-2.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1886, p. 789. «Cuadras, Feliu y comp.ª, fabricantes de estambres hilados, Trafalgar, 26»
- ↑ Martín Berbois, Josep Lluís. «Picart i Felip, Ramon». Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya, 08-06-2015.
- ↑ Fernàndez, Lluís; Prat, Cesc (coord.). Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Sabadell: Amics del Ripoll, 2004, p. 60-61.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Cabana, Francesc «Tomàs Coma i els Quadras». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Grup Enciclopèdia, 1992.
