Can Pobla
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Part de | la Mola | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | |||
| Construcció | 1905 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic arquitectura modernista | |||
| Altitud | 864 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Matadepera (Vallès Occidental) | |||
| Lloc | Camí de Sant Llorenç del Munt | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 34321 | |||
Can Pobla és una masia situada al nord del nucli de Matadepera (Vallès Occidental), dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Està catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]La primera menció documental de l'església de Sant Esteve és del 972, a l'Speculo del monestir de Sant Llorenç del Munt, en una venda feta feta per Arniscle, anomenat Horuci, i la seva muller Florisenda, al dit monestir de Sant Llorenç, d'una vinya seva.[2] La primera menció a la masia és del 1192.[3]
El 1902, Antoni de Quadras i Feliu, segon fill de l'industrial Josep Quadras i Prim (Vic, 1822-Barcelona, 1901), va comprar la muntanya de la Mola, incloent-hi el monestir i la masia, a Antoni Gros i Pons, i l'any següent, va encarregar a l'arquitecte Enric Fatjó la construcció d'un nou edifici.[2][3] El 1908, va rebre el títol de comte de Sant Llorenç del Munt de mans del papa Pío X, homologat a Espanya el 1917.[2][3]
Descripció
[modifica]Del conjunt d'edificacions destaca la casa d'estiueig de la família Quadras. Es tracta d'una edificació semblant a un castell amb merlets i finestres neogòtiques. La planta és irregular, la coberta és composta de teula àrab i en alçada consta de cinc pisos. S'observa una capella amb campanar d'espadanya adossada a la façana nord.[1]
Al costat oest de la propietat hi ha la masoveria, de planta rectangular i coberta de quatre aiguavessos de teula àrab.[1]
Referències
[modifica]Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Querol de Quadras, Borja de «Tres edificios parlantes». Paratge: quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·lografia i nobiliària, núm. 31, 2018, p. 125-140.