Can Culleretes
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Restaurant  | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Lloc | Quintana, 5 | ||||
| |||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | |||||
| Id. IPAC | 43060 | ||||
| Bé amb protecció urbanística | |||||
| Tipus | establiment d'interès | ||||
| Id. Barcelona | 4360 | ||||
Can Culleretes és un restaurant situat al carrer d'en Quintana, 5 de Barcelona, catalogat com a establiment d'interès (categoria E2).[1]
Història
[modifica]El 1847 hi havia la xocolateria de Domènec Jovell,[2][3][4][5] que el 1863 pertanyia a Ignasi Pujol i Viralta (†1884).[6][7] El 1885 va passar a mans del seu fill Joaquim Pujol i Requesens,[8][5] que també era propietari de l'edifici.[9]
El 1895, Tito Regàs[10] i Tenas (1853-1920) va adquirir el negoci, i el 1902 va encarregar-ne la reforma al pintor i decorador Jaume Llongueres per a transformar-lo en restaurant.[11][5][12][5][12] Fou succeït pel seu fill Miquel Regàs i Ardèvol (1880-1965), que el 1922 va demanar permís per a instal·lar-hi un motor elèctric i un forn.[13]
Amb l'esclat de la Guerra Civil, Regàs va fugir a l'estranger amb tota la familia, però el restaurant no va tancar les portes durant el conflicte. El 1939 va recuperar l'establiment, però no va tardar a cedir-lo, amb la condició que els beneficis fossin destinats als necessitats del ram d'hostalers i de cuiners.[14] El 1950, el negoci passà mans d'Antoni Jaumà i al seu germà, i el 1958, el van comprar Francesc «Sisco» Agut (nebot del restaurador Agustí Agut, que havia estat el seu mestre) i la seva dona Sussi Manubents.[5][12]
Descripció
[modifica]Ocupa la planta baixa i l'entresòl de l'edifici, amb l'accés format per un moble de fusta encaixat al portal. Aquest disposa d'una llinda amb un gran treball decoratiu que consisteix en garlandes de fruits i un medalló central oval amb el nom de l'establiment i la data de fundació inscrita. La porta d'accés queda una mica enretirada del nivell de façana i així, formant un petit vestíbul, s'accedeix a l'interior amb una porta vidriera centrada i emmarcada per una fulla fixa a cada costat.[12]
A l'interior, es conserven pocs elements originals, però cal mencionar alguns mobles, tres grans pintures murals amb imatges de Barcelona i grans llums, obra de Francesc Tey, que evoquen l'ambient de mitjan segle xix, i alguns dels arrimadors ceràmics situats al menjador de l'entrada, obra de Xavier Nogués.[14][12] En un dels salons es conserva com a decoració l'antic rostidor de pollastres.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Can Culleretes». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Diario de Barcelona, 26-11-1847, p. 5603.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 304.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 176, 306.
- 1 2 3 4 5 «Can Culleretes». Ruta dels Emblemàtics. Fons d'imatges del comerç de Catalunya (FICCat).
- ↑ «esquela de Ignacio Pujol y Viralta». El Diluvio (edición mañana), 02-06-1884, p. 15.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 135, 264.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1886, p. 842.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 413.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 179.
- ↑ Anuario-Riera, 1903, p. 402.
- 1 2 3 4 5 6 «Can Culleretes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Miguel Regás. Quintana 5. Instal·lar un electromotor i un forn amb caldera oberta en una xocolateria». Q127 Foment 3335/1922. AMCB, 01-10-1922.
- 1 2 «Habitatge al carrer Quintana, 5». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]