Vés al contingut

Antoine-Jean Gros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntoine-Jean Gros
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1771 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 1835 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Meudon (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, ofegament Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri del Père-Lachaise, 25
Grave of Antoine Jean Gros (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióCol·legi de les Quatre Nacions
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París (1801–1835)
Milà (–1801)
Gènova
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoclassicisme i Prerromanticisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJacques-Louis David Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles Philippe Auguste de Larivière, Paul Huet, Joseph Beaume, Léon Riesener, Adolphe Roger, Charles Müller, Louis Felix Leullier, Théophile Langlois de Chèvreville, Henri Frédéric Schopin, Louis Léopold Robert, Joseph Francois Désiré Thierry, Charles Philipon, Eberhard Wächter, Karl Wilhelm Wach i Jean-Léonard Lugardon Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaró (1824–) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAugustine Dufresne Modifica el valor a Wikidata
ParesJean-Antoine Gros Modifica el valor a Wikidata  i Pierrette-Madeleine-Cécile Durand Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 2242885
Find a Grave: 7787Modifica el valor a Wikidata
Antoine-Jean Gros, per François Gérard
Retrat de Christine Boyer, c. 1800

Baron Antoine-Jean Gros (16 de març de 1771 – 25 de juny de 1835), també conegut com a Jean-Antoine Gros, va ser un pintor de temes històrics neoclàssic.

Biografia

[modifica]

Nasqué a París, el seu pare era un pintor de miniatures i li va ensenyar aquest ofici. Cap a 1785 Gros, entrà a l'estudi del pintor Jacques-Louis David.

Després de la mort del seu pare, el 1791, Gros va competir per guanyar un grand prix («gran preu») en art però sense tenir èxit. En aquella època, per recomanació de l'École des Beaux Arts, Gros va pintar retrats dels membres de la Convenció Nacional, però disgustat del rumb que prenia la Revolució, el 1793, marxà a Itàlia

Gènova i Bonaparte

[modifica]

Treballa a Gènova fent gran quantitat de miniaturs. Va conéixer Joséphine de Beauharnais. La seguí a Milà on el va rebre el marit d'ella, Napoleó Bonaparte.

El 15 de novembre de 1796, Gros estava present amb l'exèrcit a la batalla d'Arcola quan Bonaparte plantà la bandera tricolor al pont d'Arcola. Gros en va fer un quadre. Bonaparte el va fer inspecteur aux revues, cosa que permetia a Gros seguir l'exèrcit i el 1797 el va nominar per la comissió encarregada de seleccionar el botí que ha d'enriquir el museu del Louvre.

París

[modifica]

El 1799, Gros tornà a París. El 1802, va rebre un premi pel dels consuls francesos pel seu esbòs titulat Combat de Natzaret (actualment al Museu de les Arts de Nantes).[1]

Va obtenir el títol de Baró l'any 1808.

El 25 de juny de 1835 Gros va ser trobat, ofegat, a la vora del riu Sena, a Meudon, prop de Sèvres amb un paper a la seva roba on deïa que s'havia suïcidat.

Iconografia

[modifica]
Imatge Títol Data Dimensions Col·lecció
Madame Pasteur1795-1796Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
Retrat de Madame Bruyère179679 × 65 cmBristol City Museum and Art Gallery
Bonaparte al pont d'Arcole1796130 × 94 cmPalau de Versalles
La mort de Timòfanes179844.4 × 57.6 cmThe Louvre
Retrat de Christine Boyerca. 1800214 × 134 cmLouvre
Combat de Natzaret1801136.1 x 196.4 cmMuseu de les Arts de Nantes
Safo a Lèucada1801122 × 100 cmMusée Baron Gérard, Bayeux
Bonaparte, primer cònsol1802205 × 127 cmMusée de la Légion d'honneur
Bonaparte visitant els empestats de Jaffa1804715 × 523 cmThe Louvre
Batalla d'Abukir, 25 de juliol de 17991806578 × 968 cmPalau de Versalles
Napoleó al camp de batalla d'Eylau1807104.9 × 145.1 cmThe Louvre Arxivat 2023-12-15 a Wayback Machine.
Retrat de Pierre Zimmermann1808118.5 × 91 cmPalau de Versalles
La Batalla de les Piràmides1810389 × 311 cmPalau de Versalles
Napoleó accepta la rendició de Madrid, 4 de desembre de 18081810361 × 500 cmMuseu Carnavalet
El cavall de Mustapha Paschaca. 181089 × 175 cmMusée des Beaux-Arts et d'Archéologie de Besançon
Retrat del segon tinent Charles Legrandca. 1810
Apoteosi de Santa Genoveva1811-1824Panthéon de Paris
Carles V rebut per Francesc I a l'abadia de Saint-Denis1812Louvre
Retrat ecuestre de Joachim Murat181289 × 175 cmMusée des Beaux-Arts et d'Archéologie de Besançon
Els acomiadaments de Lluís XVIII partint del Palau de les Teuleries en la nit del 20 de març de 18151817405 × 525 cmPalau de Versalles
Embarcament de la Duquesa d'Angoulême a Paulhac1819326 × 504 cmMusée des Beaux-Arts de Bordeaux
Jean-Antoine Chaptal, comte de Chanteloup1824Musée des Beaux-Arts de Bordeaux
Hèrcules i Diomedes1835
Pierre-Antoine-Noël-Bruno, comte de Daruprimer quart de segle xixPalau de Versalles

Referències

[modifica]
  1. Prendergast, Christopher. (1997). Napoleon and History Painting: Antoine-Jean Gros's La Bataille d'Eylau. Oxford: Clarendon Press. ISBN 0-19-817402-0

Altres fonts

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]