Anquises
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Parella | Afrodita |
| Cònjuge | Eriopis |
| Pare | Capis |
| Fills | Enees, Hipodamia (filla d'Anquises), Èlim i Liros |
| Altres | |
| Càrrec | Rei de Troia |
| Símbol | Aeneas and Anchises Room (en)  |
 | |
Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic: Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.[1]
Els seus pares eren el rei Capis (fill del rei Assàrac) i Temiste (filla del fundador de Troia, Ilos).[2] Passava el temps criant les seves eugues. Un dia, quan pasturava vora el mont Ida, el va veure Afrodita, que es va enamorar d'ell. La deessa se li va acostar i li va dir que era la filla del rei Otreu de Frígia, a la que Hermes havia raptat i l'havia portat fins als prats de l'Ida.I llavors es va unir amb ell.[3] Al cap d'un temps li va revelar qui era i li va dir que li donaria un fill, però que no digués a ningú que el nen era fill d'una deessa, ja que això provocaria la ira de Zeus. Però un dia, en una festa on havia begut molt, Anquises va parlar dels seus amors, i Zeus, amb un llamp, el va tornar coix, o segons algunes versions, cec.[4] Alguns diuen que va morir per causes naturals,[5]
Una vegada, quan Zeus havia enviat els seus cavalls divins a Tros, com a consolació per haver raptat Ganimedes, Anquises, d'amagat, es va empescar que les seves eugues fossin muntades pels sementals. Així va aconseguir sis poltres, dels quals en va donar dos a Eneas, el fill que havia tingut amb Afrodita.[6]
Una tradició assegura que Anquises es va casar amb una dona anomenada Eriopis i van tenir diverses filles, entre elles la més gran s'anomenà Hipodamia, que es va casar amb Alcàtous, fill d'Esietes.[7]
Ja vell, va veure la destrucció de la seva ciutat Dardània per part d'Aquil·les durant la Guerra de Troia. Aleshores va marxar amb la seva família a viure a la veïna Troia. Quan va caure la ciutat, Eneas va salvar el seu pare de l'incendi i de la mort, se'l va pujar a les espatlles i el va treure d'allà. Va emigrar, juntament amb Enees i un grup de fugitius de Troia, primer cap a la Cartago de la reina Dido i després cap a l'illa de Sicília, on va morir al cap de poc a Trapani.[8] Altres versions diuen que s'ensenyava la seva tomba al mont Ida, on de jove havia guardat els seus ramats. També tenia una tomba a la península de Pal·lene, a la Calcídia. També es diu que va morir a l'Arcàdia, o a l'Èpir. Segons Virgili, Eneas va instituir uns Jocs Fúnebres en honor d'Anquises, els «Jocs Troians», que es van celebrar a Roma fins a l'època de l'Imperi. Altres afirmen que Anquises va viure fins a l'arribada d'Eneas al Laci, quan va haver de lluitar amb Mezenci.[9]
A l'Eneida de Virgili es narra com Eneas va visitar l'infern i va poder parlar amb Anquises després de mort.[9]
Arbre genealògic
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ Homer. Ilíada, XX, 239
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 12, 2
- ↑ Hesíode. Teogonia, 1008-1010
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, 94
- ↑ Virgili. Eneida, III, 710 i seg.
- ↑ Homer. Ilíada, V, 265-273
- ↑ Homer. Ilíada, XIII, 428-430
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 12, 8-9
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 35. ISBN 978-84-96061-97-2.