Vés al contingut

Andosins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàAndosins
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Llenguaibèric i bascònic-aquità Modifica el valor a Wikidata
Part deibers Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsairenosis, ceretans, vascons
Geografia
Originari deAndorra, Berga i Oliana (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Modifica el valor a Wikidata

Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus. Polibi[1] els esmenta en descriure els pobles als quals es va enfrontar l'exèrcit d'Hanníbal quan es disposava a passar els Pirineus en direcció cap a Roma, en el context de la Segona Guerra Púnica. Juntament amb els andosins, Hanníbal va derrotar els ilergets, els bargusis i els airenosis.[2][3]

Tradicionalment hom els ha localitzat a la vall d'Andorra, per proximitat geogràfica i semblança entre tots dos noms, dins el territori dels antics ceretans.[4] Seguint aquesta hipòtesi, hom ha volgut suposar que parlaven una llengua força pròxima al basc (que podria ser ibèric o una llengua pròxima a aquestes dues), cosa que encaixa amb la toponímia preromana d'Andorra,[5] i ha relacionat llur nom amb el basc handi 'gran'. No obstant això, els motius de la identificació són força febles –pràcticament es basen només en l'homofonia, com en el cas dels airenosis[6]– i no es tracta més que d'una hipòtesi.[7][8] De fet, la relació amb Andorra es basa només en la semblança del nom i, a més, fora de Polibi ningú més no torna a esmentar els andosins.[9]

Alguns estudis publicats durant les dècades del 2010 i 2020 situen aquest hipotètic poble força més avall de l'actual Andorra, cap a la vall del Llobregat, en una línia imaginària entre Berga i Oliana.[10] Entre altres raons, s'addueix que Hanníbal podria haver emprat una altra ruta que l'acceptada tradicionalment per a travessar els Pirineus, basant-se en troballes recents.[10] Al mateix temps, al Prepirineu hi ha diversos indrets amb el nom de Valldan/Valldans: al Berguedà, a prop de Ponts i a Odèn. Aquest darrer apareix a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell amb el nom de Valle Handus.[11]

Referències

[modifica el codi]
  1. ↑ Polibi III 35.2.
  2. ↑ Santacana, Joan; Sanmartí, Joan. Els ibers del nord. Barcelona: Rafael Dalmau (Editor), 2005, p. 38. ISBN 8423206912.
  3. ↑ «Andorra». A: Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 42. ISBN 84-297-3521-6.
  4. ↑ Olesti Vila, Oriol; Mercadal i Fernández, Oriol «L’explotació dels territoris pirinencs orientals en època antiga (s. vi-i ane)» (PDF). Treballs d'arqueologia. ReDi UAB, núm. 21, 01-07-2017. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/tda.69. ISSN: 2339-6490.
  5. ↑ «Andorra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  6. ↑ Schenck-David, Jean-Luc. «2.3. Es Airenosioi ena Val d'Aran: un simple rapòrt d'omofonia». A: Era Val d'Aran ena epòca romana (PDF) (en occità). Viella: Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, desembre 2023, p. 24-25. ISBN 978-84-09-57283-0.
  7. ↑ Tovar, Antonio. Iberische Landeskunde. Segunda parte. Tomo 3 (en castellà). Baden-Baden: Valentin Koerner, 1989, p. 45. ISBN 387320813X.
  8. ↑ Iniesta, Ángel. «Pueblos prerromanos de Levante, Cataluña y Baleares». A: Colonizaciones y formación de los pueblos prerromanos. Madrid: Gredos, 1989, p. 368. ISBN 8424913868.
  9. ↑ Gascón Chopo, Carles «Adéu als andosins? Algunes reflexions sobre els orígens del topònim Andorra» (PDF). Papers de Recerca Històrica. Societat Andorrana de Ciències [Andorra la Vella], núm. 10, 2022, p. 145-149. DOI: https://doi.org/10.2436/20.8060.03.109.
  10. 1 2 Valera, Quim. L’antic país antic. Encamp: Anem Editors, 2024, p. 43-46. ISBN 978-84-18865-36-7.
  11. ↑ «Consagracions d'Esglésies». Arxiu Capitular d'Urgell, núm. 2.

Enllaços externs

[modifica el codi]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andosins&oldid=37297917»