Amin al-Hafiz
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 novembre 1921  Alep (Síria) | ||
| Mort | 17 desembre 2009 (88 anys) Alep (Síria) | ||
.svg){kind=small} Primer ministre de Síria | |||
4 octubre 1964 – 23 setembre 1965 – Yusuf Zuayyin (en)  → | |||
.png){kind=small} President de Síria | |||
| 1963 – 1966 ← Lu'ay al-Atassi – Nureddin al-Atassi → | |||
| Dades personals | |||
| Ideologia | Baasisme | ||
| Religió | Sunnisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, oficial de l'exèrcit | ||
| Partit | Partit Baas Àrab Socialista de Síria | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit Àrab de Síria | ||
| Grau militar | general de l'exèrcit | ||
| Conflicte | guerra arabo-israeliana de 1948 | ||
Amin al-Hafiz o Amin Hafez (àrab: أمين الحافظ, Amīn al-Ḥāfiẓ) (Alep, 12 de novembre de 1921 – 17 de desembre de 2009) va ser un polític sirià, general i membre del Partit Baas.[1]
Trajectòria
[modifica]Joventut
[modifica]Amin Hafez va néixer a la ciutat d'Alep l'any 1921.
El seu primer paper polític destacat va ser el 1958, com a brigadier i cap de la delegació de l'exèrcit sirià que va visitar el president d'Egipte Gamal Abdel Nasser. Els dos estats s'havien fusionat en la República Àrab Unida el febrer d'aquell any i Hafez va ser enviat al Caire. La unió es va trencar després d'una revolta siriana, el setembre de 1961, i el consegüent govern independentista va «desterrar» Hafez a l'Argentina com a agregat militar sirià.[2]
Ascens al poder
[modifica]
El 1963 un cop d'estat liderat pel Comitè Militar del Baas va introduir Hafez a la vida pública. Arran del cop d'estat, el Consell Nacional de Comandament Revolucionari (CNCR) va esdevenir el suprem òrgan de govern. El CNCR va ser dominat per la branca siriana del radical i panarabista Partit Baas. Després d'uns mesos de govern en aliança amb els nasseristes, en què el Comitè Militar va estar presidit per l'independent Lu'ay al-Atassi, Amin Hafez es va convertir en president el 27 de juliol de 1963 i va instituir reformes socialistes orientant el país cap al bloc de l'Est. El 13 de maig de 1964 va passar de la presidència del CNCR a ser president del Consell de Presidència, un nou òrgan amb les facultats presidencials fins aleshores exercides pel CNCR, que va seguir existint per a altres funcions.
L'afer Eli Cohen
[modifica]L'afer Eli Cohen, amb les seves operacions encobertes i la seva proximitat al govern, va ser un desastre per a Siria. Tot i que Hafez va rebatre i negar les acusacions de la penetració d'Eli Cohen en l'esfera militar o política siriana, l'afer el va afectar de ple.[3]
Durant el seu exili a Buenos Aires, Hafez hauria fet amistat amb un suposat comerciant libanès anomenat Kamal Amin Thaabet, una acusació que ell negà rotundament. Thaabet era en realitat un agent israelià del Mossad, egipci de naixement, de nom Eli Cohen. Segons Hafez mai va conèixer Thaabet/Cohen a l'Argentina. El seu relat fou que Thaabet/Cohen va ser un membre de l'alta societat que va fer amistat amb oficials de l'exèrcit sirià, però que mai va ser part de l'exèrcit en cap càrrec oficial. Tanmateix, la importància de la informació proporcionada per l'israelià fou fonamental per a la perduda dels Alts del Golan[4] Thaabet/Cohen va arribar a Síria a principis de 1962, un any abans del retorn de Hafez, i aviat va començar a passar informació sobre els plans militars sirians a Israel.[2]
Com a president, Hafez hauria pensat en Thaabet/ Cohen com un futur ministre de defensa i, possiblement, fins i tot, com el seu successor. Una acusació que, després va negar.[4] Hafez l'hauria invitat a maniobres i a fer gires secretes en les fortificacions als Alts del Golan. Quan Cohen es va revelar com un espia, el gener de 1965, Hafez personalment el va interrogar i va ordenar la detenció de 500 dels seus amics més ben valorats. Malgrat les peticions de clemència a nivell internacional, Hafez el va fer penjar públicament a Damasc.[2]
Caiguda
[modifica]El 23 de febrer de 1966, Hafez va ser derrocat per una facció radical baasista encapçalada pel Cap d'Estat Major Salah Jadid.[5][6] Un avís del cop d'estat per telegrama va ser enviat pel president Nasser a Nasim al-Safarjalani, aleshores secretari general de la Presidència del Consell, la matinada del cop d'estat. El cop d'estat va sorgir de la rivalitat entre faccions dins del Partit Baas, entre Jadid, que representava el sector «regionalista» (qutri), que promovia la creació d'una Gran Síria, i Hafez com a representant del sector més panarabista en el sentit tradicional, anomenat «nacionalista» (qawmi). Els seguidors de Jadid van ser vistos també com més radicalment d'esquerres.[7] El cop militar també va comptar amb el suport i la direcció d'oficials sirians de les minories religioses, especialment dels alauites i els drusos, mentre que Hafez pertanyia a la majoria sunnita. A partir d'aleshores, els alauites van governar Síria.
Exili i retorn
[modifica]Després de ser ferit en el tiroteig de tres hores que va precedir el cop d'estat, en el que dos dels seus propis fills van ser greument ferits, Hafez va ser empresonat a la presó de Mezzeh, a Damasc, abans de ser enviat al Líban el mes de juny de 1967. Un any més tard va ser traslladat a Bagdad. El 1971, els tribunals de Damasc el van condemnar a mort en absència, però Saddam Hussein «els va tractar, a ell i als seus companys d'exili, com ara el fundador del Baas Michel Aflaq, com si fossin membres de la reialesa» i la sentència no es va poder complir.[8]
Després de la caiguda de Saddam durant la Guerra d'Iraq de l'any 2003, Hafez va poder tornar discretament a Síria.[9]
Va morir a Alep, el 17 de desembre de 2009. Les informacions sobre la seva edat exacte no són clares, però sembla que ell considerava que estava a prop de complir els 90 anys.[1][10] Va rebre un funeral d'estat.[8]
Referències
[modifica]- 1 2 Syria-news Arxivat 2011-10-05 a Wayback Machine. (Arabic)
- 1 2 3 Joffe, Lawrence «Amin al-Hafez obituary». The Guardian [Londres], 16 febrer 2010.
- ↑ شاهد على العصر a YouTube, 2014
- 1 2 Al Jazeera Interview.
- ↑ Associated Press «Amin al-Hafez obituary». The Guardian [Londres], 16 febrer 2010 [Consulta: 31 maig 2012].
- ↑ Associated Press «Salah Jadid, 63, Leader of Syria Deposed and Imprisoned by Assad». The New York Times, 24-08-1993 [Consulta: 31 maig 2012].
- ↑ [Syria:Coups and Countercoups, 961-70 a
- 1 2 Joffe, Lawrence «Amin al-Hafez obituary: Leader of Syria's first Ba'athist regime». The Guardian [Londres], 16 febrer 2010 [Consulta: 31 maig 2012].
- ↑ Anthony Shadid «Syria Heralds Reforms, But Many Have Doubts». The Washington Post, 18 maig 2005 [Consulta: 31 maig 2012].
- ↑ AGENCE FRANCE-PRESSE «Amin el-Hafez, Baathist Leader of Syria in 1960s, Dies». The New York Times, 18 desembre 2009 [Consulta: 31 maig 2012].