Vés al contingut

Alexander Macfarlane

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlexander Macfarlane
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 abril 1851 Modifica el valor a Wikidata
Blairgowrie and Rattray (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1913 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Chatham (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Maple Leaf 42° 23′ 57″ N, 82° 09′ 04″ O / 42.39917°N,82.15103°O / 42.39917; -82.15103 Modifica el valor a Wikidata
President Quaternion Society
1909 – 1913
 Charles Jasper JolyJames Byrnie Shaw  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Edimburg - doctor (1869–1878) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn the disruptive discharge of electricity Modifica el valor a Wikidata (1878 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciómatemàtic, físic, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lehigh (1895–1908)
Universitat de Texas a Austin (1885–1894)
Universitat d'Edimburg (1881–1884)
Universitat de St Andrews (1880–1881) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsPeter Guthrie Tait Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHelen Martha Swearingen
ParesDaniel Macfarlane i Ann Small
Premis

Project Gutenberg (autor): 4911
Find a Grave: 85181447Modifica el valor a Wikidata

Alexander Macfarlane (Blairgowrie and Rattray, 21 d'abril de 1851 - Chatham, 28 d'agost de 1913) va ser un matemàtic escocès.

Vida i obra

[modifica]

Macfarlane, fill únic d'un humil sabater, va ser escolaritzat a l'escola pública de la seva vila natal Blairgowrie, a uns 25 quilòmetres al nord de Perth (Escòcia). Va destacar tant en els estudis, que als tretze anys ja donava classes als alumnes més petits com empleat del departament d'educació.[1] Amb aquests sous estalviats, va poder anar a la universitat d'Edimburg, essent deixeble de Peter Guthrie Tait i en la qual va obtenir varies beques fins que es va doctorar el 1878 amb una tesi de recerca experimental sobre les espurnes elèctriques.[2]

Després d'un curs com professor interí a la universitat de St Andrews, va tornar a la d'Edimburg com professor ajudant de matemàtiques.[3] El 1885 va deixar Escòcia per incorporar-se a la recentment fundada universitat de Texas a Austin, en la qual va romandre nou anys, durant els quals va organitzar el departament de física de la nova universitat. A partir de 1894 va ser professor d'enginyeria elèctrica a la universitat de Lehigh (Pensilvània) fins que el 1898 es va retirar a viure al Canadà,[4] tot i que va continuar donant algunes classes a Lehigh.

Va morir el 1913 a Chatham (Ontario).

Macfarlane és recordat per la seva participació en la polèmica Tait-Gibbs, buscant d'establir una posició intermèdia[5] entre els quaternions de Tait i l'anàlisi vectorial de Gibbs, sobre tor amb el seu llibre Principles of the Algebra of Physics (1891) en el que construïa un nou sistema, més proper al de Gibbs que al de Tait[6] en el que va insistir en llibres posteriors.[7]

Macfarlane va ser molt actiu en la comunitat matemàtica nord-americana, participant en els seus congressos i reunions, i va ser amplament conegut pel seu llibre, basat en unes conferències a Lehigh i publicat pòstumament, Lectures on Ten British Physicists of the Nineteenth Century (1916) [4]

Referències

[modifica]
  1. Colaw, 1895, p. 1.
  2. Colaw, 1895, p. 2.
  3. Colaw, 1895, p. 2-3.
  4. 1 2 Zitarelli, 2022, p. 16.
  5. Saa, 2007, p. 2.
  6. Crowe, 1967, p. 190-196.
  7. K., 1913, p. 318-319.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]