Vés al contingut

Albert Lester Lehninger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert Lester Lehninger
Biografia
Naixement17 febrer 1917 Modifica el valor a Wikidata
Bridgeport (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1986 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Baltimore (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSparks Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Wesleyana
Universitat de Wisconsin-Madison Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Baltimore Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímic, autor, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins (1952–1986)
Universitat de Chicago (1945–1952)
Universitat de Wisconsin-Madison (–1945) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Premis

Albert Lester Lehninger (Bridgeport, 17 de febrer de 1917 - 4 de març de 1986)[1] fou un bioquímic estatunidenc, president de l'American Society of Biological Chemists,[2] considerat un dels pioners en el camp de la bioenergètica, tant en cèl·lules normals com en canceroses, i com autoritat en els sistemes d'energia cel·lular.[3]

Llicenciat en Anglès el 1939 per la Universitat Wesleyana, els seus interessos van canviar cap a la química; així, el 1940 es va llicenciar en Ciències i el 1942 es doctorà a la Universitat de Wisconsin, al departament de Química Fisiològica,[4] amb una tesi sobre el metabolisme de l'àcid acetoacètic i l'oxidació d'àcids grassos en cèl·lules hepàtiques,[1][2] publicada sota el títol The Relationship of the Adenosine Polyphosphates to Fatty Acid Oxidation in Homogenized Liver Preparations a la Journal of Biological Chemistry Classic, el 1944.[1][4] El 1945, va acceptar un lloc com a bioquímic a la facultat de la Universitat de Chicago on va desenvolupar la seva principal tasca com a investigador; va descobrir, amb Eugene P. Kennedy, que a les cèl·lules eucariotes la fosforilació oxidativa té lloc als mitocondris —fet que va iniciar els estudis moderns de la transducció de senyal—[2] i va demostrar, amb Morris E. Friedkin, que el transport d'electrons des de la nicotinamida adenina dinucleòtid a l'oxigen és una font d'energia immediata i directa per a la fosforilació oxidativa.[1]

Va escriure llibres científics considerats com a clàssics dins la bioquímica com Biochemistry, The Mitochondrion, Bioenergetics[1][2] o la sèrie Principles of Biochemistry,[5] i va ser membre del concell editorial de la revista Journal of Biological Chemistry.[2] Va rebre diverses distincions i premis com el Paul Lewis Award in Enzyme Chemistry (1948) i el Remsen Award (1969) de la Societat Química Americana, elegit per l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1956) o el Premi La Madonnina de la ciutat de Milà, entre d'altres.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 Kresge, Simoni i Hill, 2005.
  2. 1 2 3 4 5 6 «Albert L. Lehninger». American Society for Biochemistry and Molecular Biology. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2011. [Consulta: 24 setembre 2015].
  3. ↑ V.A., 2000, p. 376.
  4. 1 2 Lehninger, Albert L. «The Relationship of the Adenosine Polyphosphates to Fatty Acid Oxidation in Homogenized Liver Preparations». The Journal of Biological Chemistry, 145, 01-01-1945.
  5. ↑ «Lehninger Principles of Biochemistry». Organic Chemistry Portal. [Consulta: 24 setembre 2015].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_Lester_Lehninger&oldid=37699118»