Étienne Dennery
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Étienne Roland Dennery  20 març 1903 1r districte de París (França) |
| Mort | 29 desembre 1979 (76 anys) 16è districte de París (França) |
| Ambaixador de França a Japó | |
| 1961 – 1964 ← Jean Daridan – François Missoffe → | |
Secretari general Centre d'études de politique étrangère (fr)  | |
| 1935 – 1940 – Supressió del càrrec → Juntament amb: Louis Joxe | |
| Director de biblioteca | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure |
| Activitat | |
| Camp de treball | Diplomàcia, economics and politics (en) i geografia |
| Ocupació | catedràtic, funcionari, diplomàtic, acadèmic |
| Ocupador | Institut d'Estudis Polítics de París HEC Paris |
| Premis | |
| |
Étienne Dennery (1r districte de París, 20 de març de 1903 - 16è districte de París, 29 de desembre de 1979) és un administrador, diplomàtic i acadèmic francès.[1]
Biografia
[modifica]El 1923, Étienne Dennery va ser admès a l'École Normale Supérieure. El 1926, va aprovar l'agregació en història i geografia, quedant segon. Étienne Dennery va ser nomenat professor a l'École Libre des Sciences Politiques (Sciences Po), on va impartir un curs sobre la geopolítica de l'oceà Pacífic. També va ensenyar a l'HEC Paris. Es va especialitzar en els problemes polítics i econòmics de l'Extrem Orient. De 1935 a 1940, juntament amb Louis Joxe, va exercir com a secretari general del Centre d'Études de Politique Étrangère (Centre d'Estudis de Política Exterior).[2]
Després d'unir-se al general De Gaulle el juny de 1940, va esdevenir director d'informació de la França Lliure de 1941 a 1944. Aprofitant aquesta experiència i el suport del govern, va iniciar una carrera diplomàtica després de la guerra (1945-1964), que va culminar amb el seu nomenament com a ambaixador al Japó el 1961, després d'haver exercit com a ambaixador francès a Polònia[3] i després a Suïssa. Substituït per François Missoffe el 1964, va ser nomenat successor de Julien Cain com a director general de la Biblioteca Nacional i director de Biblioteques de França, càrrec que va ocupar fins al 1975.[4]
Tot i no ser un especialista, va acceptar els reptes als quals s'enfrontaven les biblioteques en aquell moment. Va aconseguir la independència de França dels Estats Units per catalogar materials impresos i va fer una contribució significativa al desenvolupament de la lectura pública a les petites i mitjanes ciutats de província.[5]
Seguint el consell de Jean-Pierre Seguin, va concebre la idea de crear una gran biblioteca pública —una sucursal de la Biblioteca Nacional— al terreny que va quedar vacant per la demolició de Les Halles. El president Pompidou va decidir, però, construir-hi el Museu Nacional d'Art Modern i el Centre Nacional d'Art i Cultura: el projecte incloïa la construcció d'una biblioteca de lectura pública (Biblioteca d'Informació Pública), però de només 15.000 m2, mentre que Étienne Dennery esperava 60.000 m2.[6]
Publicació
[modifica]- Foules d'Asie. Surpopulation japonaise, expansion chinoise, émigration indienne, Paris, Armand Colin, 1930, 248 p. (réédité)
Referències
[modifica]- ↑ «Dennery, Etienne» (en francès). BnF Comité d'histoire, 08-02-2017. [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ J., L. «Etienne Denery» (en francès). Politique étrangère, 45, 1, 1980, p. 7–8. DOI: 10.3406/polit.1980.3235.
- ↑ «M. Dennery est nommé ambassadeur de France à Varsovie» (en francès). Le Monde, 01-09-1950.
- ↑ «Etienne Roland Dennery - Les Français Libres» (en francès). [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ «Étienne Dennery Biographie» (en francès). Centre national du livre. [Consulta: 13 novembre 2025].
- ↑ «M. Etienne Dennery est mort» (en francès). Le Monde, 01-01-1980.