Scelorchilus rubecula
Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.
Scelorchilus rubecula | ||
|---|---|---|
|
| ||
| Estáu de caltenimientu | ||
|
Esmolición menor (IUCN)[1] | ||
| Clasificación científica | ||
| Reinu: | Animalia | |
| Filu: | Chordata | |
| Clas: | Aves | |
| Orde: | Passeriformes | |
| Familia: | Rhinocryptidae | |
| Xéneru: | Scelorchilus | |
| Especie: |
S. rubecula Kittlitz, 1830 | |
| Distribución | ||
|
| ||
| Subespecies | ||
| ||
| Consultes | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
El tapaculo chucao (Scelorchilus rubecula), tamién conocíu como chucao o tricao, ye una especie d'ave del cladu Rhinocryptidae, endémica de los montes templaos del centro-sur de Chile, dende la rexón d'O'Higgins hasta la d'Aisén, y n'árees fronterices d'Arxentina.[2] Na isla Mocha (Chile) esiste una subespecie, el chucao de la Mocha, que se caracteriza por ser un pocu más grande.[3]
Descripción
[editar | editar la fonte]Ye una ave que vive na soviesca y muévese dando saltos o per aciu vuelos bien curtios. Mide 17 cm aproximao. Nel llombu tien un color pardu escuru. Ceya y baberu ablondos. El banduyu presenta llinies tresversales blanques y negres.
Hábitat
[editar | editar la fonte]Habita puramente na parte más trupa y húmeda del sur d'Arxentina y Chile, nos montes subantárticos, na llamada "selva valdiviana".
Dieta
[editar | editar la fonte]El chucao ye omnívoru, aliméntase d'inseutos de la familia Curculionidae (Coleoptera) y Formicidae (Hymenoptera), ente otros y tamién de frutos carnosos de Amomyrtus luma, Myrteola numularia y Drimys winteri.[2]
Na cultura popular
[editar | editar la fonte]Na creencia popular, el so berru anuncia la suerte de quien lo escuche: pa dalgunos l'oyelo a la derecha ye señal de bona suerte y oyelo a la izquierda una mala señal; ente que para otros, anuncia mala suerte oyer el berru habitual ("huithreu", "huithrothroy") y un bon badagüeyu si oi'l berru menos frecuente ("chudec").[4][5]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ BirdLife International (2012). «Scelorchilus rubecula» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2013.2. Consultáu'l 26 de payares de 2013.
- 1 2 Correa, A. et al. (1990). «La dieta del chucao (Scelorchilus rubecula), un Passeriforme terrícola endémica del monte templáu húmedu de Suramérica austral.». Revista Chilena d'Historia Natural (63): páxs. 197-202.
- ↑ Error de cita: La etiqueta
<ref>nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaesdelhoyo2003 - ↑ Cavada, Francisco (1914). Chiloé y los chilotes. Santiago: Imprenta Universitaria. 448 p..
- ↑ Darwin, Charles (2000). «Capítulu XIII. Chiloé y les islles Chonos», Diariu del viaxe d'un naturalista alredor del mundu. Madrid: Espasa, páx. 461.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]| Wikispecies tien un artículu sobre Scelorchilus rubecula. |